a Lleida, Cinema

Gina Raymat, presentadora de la Mostra de Cinema Llatinoamericà durant

els 10 últims anys, va començar a fer ràdio quan tenia 16 anys, ja que la

seva veu era molt potent. Aquesta veu la va començar a portar als

mitjans de comunicació, a la ràdio. Raymat m'explica que la Mostra

ha set la seva primera experiència en presentar festivals

cinematogràfics, tot i que en algunes ocasions ja havia presentat

altres esdeveniments. Juan Ferrer va proposar a Raymat presentar

la Mostra l'any 2007, i no s'hi va poder negar. Segons les pròpies

paraules de Gina Raymat: «És lo més xulo que faig a l'any, de feina,

clar». En resposta a què és el que més li agrada de la Mostra, Raymat

comenta que li agrada molt que per uns dies Lleida sigui focusd’una

cosa tant interessant com aquesta, podent estar reflectits tots els mitjans

nacionals en un esdeveniment que és cultural a Lleida entorn del cinema. Segons l'opinió de Gina Raymat, la gent que la coneix de fa molts anys la valora, l’estima i l’aprecia, però no es prou coneguda i que no està prou promocionada ni valoritzada, per culpa d'alguna cosa que no fan bé des de la Mostra, o la ciutat, o l’administració.

​

Marc: Has estudiat periodisme? Si és així, per què?

Gina: Jo no he estudiat periodisme. Jo vaig començar a fer ràdio quan era molt jove, quan tenia 16 anys, perquè tinc, altres coses no, però bona veu, sí. Tinc una veu així potent. Ara que ja sóc gran, la meva veu me pega molt, però quan tenia 16 i 15 anys era molt joveneta, i com que tenia una veu molt potent la gent sempre es pensava que era més gran. Aquesta veu em va començar a portar als mitjans de comunicació, una mica jugant a fer ràdio. Jo estudiava en aquell moment. Vaig seguir estudiant, però paral·lelament anava fent aquestes coses de ràdio com un joc. Una una vegada, ràdio Ponent de Mollerussa va convocar un concurs i jo vaig presentar una maqueta. Fèiem ràdio fórmula, en aquell moment potser era el que es portava el que fèiem els joves. De les veus que van tenir, com que ara n’hi ha moltes de noies però en aquell moment noies que fessin ràdio n’hi havia menys, em van escollir a mi i vaig començar a treballar. Per tant, això va ser com tot de coses a la vida, les dos cares de la moneda. Per una part vaig entrar al món laboral directament, per l’altre com que ja treballava doncs bé, vaig començar una carrera i després una altra i al final no en vaig acabar cap i sempre vaig continuar treballant. Fa 30 anys que faig això. No he parat mai. El que sé ho he après fent-ho. Vaig fer molts anys ràdio per la veu i després em vaig anar derivant i ara fa molts anys que faig tele. I d’un lloc vaig anar a l’altre.

​

Tenies alguna experiència en presentar festivals cinematogràfics abans de la Mostra?

No, tenia experiència presentant actes, esdeveniments... perquè n’hem fet moltes, però en festival de cinema no. La Mostra va ser la primera i bé, ja fa uns quants anys que ho faig i molt contenta i m’agrada molt perquè és un festival molt xulo. La Mostra també ha patit com tot a la crisi, i cada vegada costa més fer-la, però bé, és la única cosa, com a festival de cinema que he presentat.

​

Quantes edicions de la Mostra has presentat?

Jo vaig començar la número 13, que era la del 2007 i em sembla que estem a la 23, és a dir que crec que fa 10 anys, i conta que fem la inauguració i la cloenda, o sigui que com 24 vegades que ho fem.

​

I com et vas incorporar?

Doncs mira, em vaig incorporar perquè sempre aquest festival va començar presentant-lo una noia d’aquí de Lleida que fa molts anys va marxar a treballar a Barcelona. A l’edició número 13, ella no va poder, i el Juan, (jo el coneixia dels mitjans,) em va dir: “Gina, voldries fer això?” I a mi em va semblar la cosa més glamourosa que havia fet fins al moment i va ser molt especial. A partir d’aquí ho vaig fer cada any, i molt contenta. La primera que vaig fer era al teatre Principal i clar, el canvi... El Principal té molt encant i és un lloc molt xulo, però clar, la Llotja és... Pfff! M’ho vaig passar súper bé. És lo més xulo que faig a l’any, de feina, clar.

​

Què és el que més t’agrada de la Mostra?

M’agrada tot. M’agrada molt que per uns dies Lleida sigui focus d’una cosa tant interessant com aquesta i podent estar reflectits tots els mitjans nacionals en un esdeveniment que és cultural a Lleida entorn del cinema. A mi el cinema m’encanta i m’agrada molt que durant uns dies hi hagi gent també que tots coneixem per la seva feina que venen aquí, s’estan aquí, podem veure pel·lícules que moltes vegades als cinemes no arriben o no les pots veure de cap altra manera, si no és en un cinema que té menys ressò, què és el llatinoamericà i que francament si heu viscut una mica la Mostra, més enllà de la inauguració, tot això vivim les activitats que es fan, les pel·lícules que es projecten i a vegades meravelles que si no es veuen allà difícilment les podràs veure. M’agrada tot, i aquest ambient que hi ha aquests dies m’agrada tot. No sabria destacar una sola cosa. No sé si a nivell cultural les coses que es fan tenen prou recolzament i llavors costa molt i cada vegada més. Encara no s’ha perdut i esperem que no es perdi, però... La cultura sempre pateix quan has de retallar diners.

​

Com valoraries l’acollida de la mostra a la ciutat de Lleida?

Jo crec que la gent que la coneix de fa molts anys, la valora, l’estima i l’aprecia, però també crec que no es prou coneguda i que no està prou promocionada no ni valoritzada. Em sap molt de greu, quan fa 23 anys que es fa i ho comentes a algú i mostra un desconeixement. És culpa de nosaltres mateixos que tenim tantes coses que a vegades no parem atenció al que hi ha o que no en fem prou difusió. Passen moltes coses que algunes persones ho saben però el gran gruix de la gent no en té ni idea. Després pot ser que no t’interessi. No a tothom li agrada el cinema, però crec que hi ha gent que no és ni conscient i això si què... Com es possible?

​

Creus que la Mostra és poc present a causa de què és de cinema llatinoamericà o què és una mostra de cinema? O sigui, si fos una mostra de cinema nord-americà què és el que més es porta a les taquilles, creus que hi hauria més repercussió, o és perquè és un festival de cine i no està tan de moda?

Si fos cinema nord-americà, potser tindria més ressò perquè el públic més ampli o el gran gruix de la gent segueix una mica el més comercial, però no crec que sigui culpa de que sigui un festival de cinema llatinoamericà.... No crec que aquests factors son els que fan que tingui menys ressò. Crec què és alguna cosa que no fem bé nosaltres, des de la Mostra, o la ciutat, o l’administració. Crec que és més una tasca com de promoció i de difusió. Estic segura que hi ha molta gent que com que no ho sap, no la coneix, i si la conegués es fidelitzaria. Amb el cinema llatinoamericà arribes a menys parcel·la de persones perquè és un cinema menys conegut i menys consumit. Precisament per això em sembla interessant captar a més gent i que més gent ho conegués i ho comences a experimentar i descobrís la meravella que té el cinema a llatinoamericà respecte al cinema nord americà què és el que tenim més a l’abast. Gent que cada any ve i ells si que el coneixen i l’estimen. No crec que sigui culpa ni de que és cinema. Al revés, jo crec que el cinema és un art que cada vegada més gent estima. Hi ha alguna cosa que no fem prou bé per ser capaços, com ara les titelles (festival de titelles de Lleida) que implica a tota la ciutat. Jo no vaig a veure titelles durant l’any. Vaig molt al cine però no a veure titelles. Però jo crec que els dies que es fan titelles la ciutat està molt bolcada. L’administració potser podria dedicar-hi més esforços i recursos, està poc promocionat per nosaltres mateixos i pels dinamitzadors culturals i administracions, una mica en general.

​

Quina és la línia d’evolució de la Mostra? Per exemple, ha començat bé i ha anat caient, o al revés...?

Però jo crec que va començar, suposo, amb la força i l’empenta d’una cosa nova i bastant diferent i peculiar, perquè ara hi ha més Mostres i festivals de cinemes minoritaris i fins i tot sud-americans, però en aquell moment no i Lleida era pionera en aquest sentit. Crec que durant uns anys va seguir una línia de força constància És la sensació que tinc des de fora. Jo crec que els últims, del 13 fins aquí, hem anat baixant. Fins l’any passat eren 9 dies de festival. Aquest any han estat, amb activitats paral·leles, una setmana, però en el fons han estat 4. Jo tinc la sensació de que cada cop ha estat menys i amb menys diners, portem menys gent de fora i tot ha estat una mica menys. Però és una opinió molt personal. Jo crec que l’estem una mica ofegant i no s’ha ofegat perquè tots estem allà intentant que no mori. Crec que ara estem al punt més baix, des de la meva humil opinió...

​

El dia de la inauguració i la cloenda estava ple de gent, però clar, els dies de pel·lícula potser no tant...

 

Clar, i el que podies fer fa deu anys endarrere a la inauguració i a la cloenda, no ho pots fer ara. La cloenda també era un acte principal, a la Llotja, d’entrega de premis... De cada 10 directors o actors que venien ara en ve un, perquè clar, això té uns diners i cada vegada la Mostra s’està quedant amb la més mínima expressió i esperem poder tornar a pujar. Per mi, la més humil i més discreta Mostra que s’ha fet és aquesta. És una llàstima perquè es fan coses molt xules a Lleida, com l’Animac, la fira de titelles, però la Mostra és molt important i hauria d’estar més reconeguda, recolzada, finançada... Jo crec que la Mostra mereixeria una mica més d’esforç. A mi em dol molt perquè és una cosa xula... Aquí entre el que no fem bé nosaltres i els polítics... Tenim un munt de deures.